En 2017 el porter Borja Puerta va patir un greu accident en una mà que li va poder inhabilitar per a la pràctica del futbol sala. Davant Aspil Vidal Ribera Navarra va debutar a Primera Divisió complint el somni de qualsevol jugador del planter. Ara amb 19 anys mira aquesta mà i només veu una cicatriu, amb 70 punts de sutura, que ensenya sense por, sense complexos, segur de si mateix perquè el seu present és realitat i el seu futur és prometedor.
Borja Puerta feliç per haver complert un somni
Borja Puerta és el segon jugador del filial que aquesta temporada s’estrena amb el primer equip. El nostre porter va sortir a la pista per substituir a Miquel Feixas que s’havia fet mal en una topada fortuïta amb un contrari i jugar els últims minuts. No va poder evitar el gol de Sergio González però va veure complert un dels objectius que qualsevol jugador de la base es planteja quan comença a vestir la samarreta d’Industrias Santa Coloma: jugar a Primera Divisió “no m’ho esperava i encara que van ser pocs minuts va valer la pena perquè compleixes un somni. He treballat molt dur i és una recompensa a tot aquest esforç” assegura Borja que destaca els consells dels seus companys de demarcació “tant Feixas com Cristian em van dir que si havia de jugar que sobretot estigués tranquil i que fes les mateixes coses que faig en els entrenaments”.
Les mans de Borja amb les cicatrius que van deixar un fatal accident
Borja Puerta va arribar al nostre club al 2015, en edat cadet, i des de llavors la seva progressió ha estat imparable. Campió d’Espanya cadet i juvenil, Campió de la Copa Catalunya juvenil i internacional sub-17. Entrena habitualment amb la primera plantilla com a tercer porter. Es tracta d’un jugador amb un gran futur que respon al perfil dels porters actuals per alçada, agilitat i col·locació. Reuneix unes magnífiques condicions molt valorades pel cos tècnic. Arribar fins aquí no ha estat fàcil i un fatal accident a la seva mà esquerra va poder truncar la seva carrera esportiva. Les cicatrius són la prova més evident d’aquest moment crític que ha sabut superar amb el suport de la seva gent “quan debutes a Primera Divisió i veus que l’has aconseguit després de tot el que has passat, et recordes de la família i sobretot del meu pare i el meu germà que van ser al meu costat quan les coses estaven més complicades”.
