Borja Puerta ha estat una de les grates sorpreses de la temporada en un any molt complicat per a la porteria d’Industrias Santa Coloma després de la marxa de Feixas. Juntament amb Mario Almagro han aconseguit donar estabilitat a la porteria del nostre primer equip. Una demarcació de màxim risc en la qual Borja ha bregat amb moments molt complicats per a acabar reivindicant-se com un porter de present i sobretot de molt de futur.
Borja va acabar la temporada en plena forma
El president d’Industrias Santa Coloma, Vicenç Garcia, sempre ha considerat la porteria com un lloc clau en qualsevol equip de futbol sala si es pretén aconseguir l’èxit. Tenir ben coberta aquesta posició et dona punts o com s’ha demostrat al play-off final d’aquesta Lliga 20-21 et pot donar fins i tot un títol.
L’adéu de Miquel Feixas obria un debat que Mario Almagro, com a fitxatge, i Borja Puerta, com a jugador del planter, han tractat de tancar de la millor manera possible. Al principi amb dificultats però finalment amb molt d’encert fins a demostrar que no són només la parella de porters més jove de Primera Divisió sinó que a més han acabat sent una assegurança per a la resta de l’equip.
Lamentablement la lesió de Mario va deixar a Borja tot sol davant el perill però aquest ha sabut respondre i dissipar tot tipus de dubtes. El tram final de temporada va ser per a emmarcar amb actuacions excel·lents. Per a Borja “crec que hem sabut suplir la marxa de Feixas amb moltes garanties tant Mario com jo. Sabíem que existia una certa por però al final hem fet una bona feina” i assegura “al final els minuts són molt importants per a créixer i crec que he aprofitat els que he tingut enguany, ni molt menys me n’alegro de la lesió del meu amic Mario però això és esport i sabem que aquestes coses poden passar i has d’estar preparat per a tot.”
Segurament la millor versió de Borja ha coincidit amb la continuïtat i els minuts dels quals ha gaudit arran d’aquesta lesió d’en Mario. Fins a aquest moment, el tècnic Javi Rodríguez, havia repartit el protagonisme en la porteria per a tots dos “no he notat cap pressió, treballem diàriament per a quan arribi el dia de partit no ens afecti la responsabilitat. A més he comptat amb el suport del cos tècnic i de l’equip i tot això ho va fer més fàcil” assenyala Borja que ha sabut superar moments personals i esportius complicats “la vida et posa obstacles en el camí, que cal saber afrontar amb força i personalitat, estic segur que això m’ha fet més forta tant a mi com a tota la meva família” i conclou amb un somni que algun dia desitja complir “pensar ja en la selecció absoluta amb la quantitat de porters de nivell que hi ha al nostre país és una bogeria, tinc 21 anys però treballaré perquè aquest moment pugui arribar alguna vegada.”
