El Barça va revalidar el seu títol de campió de la Copa Catalunya, per sisè any consecutiu, en una final molt disputada en la qual Industrias Santa Coloma va competir fins a on li van arribar les forces. El pivot brasiler Ferrao va ser determinant com a autor de la remuntada del Barça que es va emprar a fons per derrotar als nostres i que va sentenciar en els últims minuts de la final. Gran imatge dels colomencs.
Al primer temps els colomencs van plantar cara a un Barça que va començar dominant amb un Adolfo molt actiu però que aviat va encaixar l’1-0 després d’un error que va permetre a Pol inaugurar el marcador. L’equip d’Andreu Plaza va buscar ràpidament l’empat però la seva reaccuó es va trobar amb un inspirat Feixas. La presència de Ferrao, un problema per a qualsevol jugador que li defensi, va ser la via per la qual els barcelonistes van poder fer l’1-1. Una acció de manual, de pur pivot que va acabar a la porteria de Industrias Santa Coloma.
Lluny d’enfonsar-se el nostre equip va replicar amb Ximbinha i Pol com a protagonistes de les jugades ofensives de més perill. Amb un Barça desconcertat i després d’un temps mort sol·licitat per Andreu Plaza, la igualtat va predominar amb un Industrias que es carregava de faltes a mida que els blaugrana ho feien de grogues (Roger, Dyego, Boyis).
A la segona part el FC Barcelona Lassa va fer un pas endavant. Es va fer amb la iniciativa i va posar cèrcol a la porteria de Feixas amb ocasions per Dyego i Aicardo . La rèplica colomenca va ser a càrrec d’Albert Cardona i de Ximbinha però sense problemes per Didac que va ocupar la porteria barcelonista. La presència de Ferrao en pista va ser un mal de cap. A la primera meitat Sebas Corso, Álex Verdejo i Mario van tractar d’aturar-lo. I en aquesta segona part la seva actuació va ser excel·lent. Va començar amb dues clares oportunitats, amb pal inclòs, que van ser l’avantsala de l’1-2 que va anotar a la sortida d’un córner (min.29). La insistència del Barça va obtenir premi i a partir d’aquí, amb menys fons d’armari i molt més cansats, els colomencs ho van intentar sense la claredat en atac de la primera part. Una falta molt protestada de Sebas Corso que li va suposar la groga va originar el gol d’Aicardo que pràcticament va deixar sense opcions al nostre equip que uns segons després va rebre el cop definitiu amb l’1-4 obra de Roger.
Amb Pol enfundant-se l’elàstica de porter i jugant de cinc amb prou feines es van crear ocasions per almenys escurçar distàncies. En canvi el Barça va poder ampliar la diferència. L’1-4 ja va ser definitiu.
