Javi Rodríguez porta un any i mig dirigint al primer equip d’Industrias Santa Coloma. Des que va arribar al club al desembre de 2019, excepte els primers tres mesos, la pandèmia i les seves conseqüències han marcat i condicionat la seva tasca al capdavant d’una plantilla que aquesta temporada ha estat a prop d’aconseguir un títol. El tècnic colomenc, que té contracte fins a 2023, ens parla del futbol sala actual, dels seus jugadors i del seu paper com a entrenador.
En què ha canviat el Javi Rodríguez que va arribar al desembre de 2019 a la banqueta del primer equip al d’ara?
Jo crec que continuo sent el mateix, he canviat poc o molt poc. El que sí que és cert és que l’equip té un altre aire i una altra visió. El jugador vol i creu. Busca créixer. Això és el que sempre ha tingut aquest club i ho hem tornat a recuperar en aquest temps.
Diuen que l’entrenador ideal és el que persegueix una sola idea… Quina és la teva?
La meva idea i la del cos tècnic és posar tots els mitjans perquè aquest equip pugui aspirar a aconseguir coses importants. I encara que hem estat a prop d’aconseguir-ho, no desistirem i continuarem aquesta pròxima temporada buscant aquest objectiu.
Què prefereixes el resultat o el joc bonic?
Sóc més de resultat encara que és cert que si guanyes i a més ho fas desplegant un joc bonic doncs molt millor. En el fons a tots ens importa més el marcador final perquè és del que depenem. És cert que tots pretenem imposar una filosofia de joc en el qual puguin cabre els dos aspectes però que ningú s’enganyi, el resultat és el que mana.
Quan eres jugador i militaves al Playas Castellón deies que t’agradava entrenar al límit i que t’esgotaves en cada sessió amb PC com a tècnic. El futbol sala ha canviat molt des de llavors però hi ha alguna cosa d’això en el Javi entrenador?
Els entrenadors estem per a orientar i facilitar la feina del jugador. Després és el propi jugador el que decideix quina actitud ha d’adoptar en el dia a dia. Jo crec molt en el treball i sóc dels que pensa que es juga com s’entrena. Jo no puc entrenar si veig que els meus jugadors no ho donen tot. El dissabte quan competeixes has d’estar preparat per a tot el que et trobaràs i això s’aconsegueix entrenant al límit.
Els gols són l’essència del futbol sala i és el que el fa diferent a altres esports. Això ho deies tu però en l’actualitat s’està perdent la producció golejadora. La culpa és dels entrenadors?
No ho crec. I tampoc dels jugadors. El futbol sala actual ha canviat. No és tan tècnic com abans i sí molt més físic. També costa més trobar el perfil de golejador nat com hi havia en la meva època de jugador. Em refereixo als Paulo Roberto, Elías, Marcelo Dos Reis o Martín, autèntics especialistes del gol perquè eren grans finalitzadors. Els jugadors d’avui dia tenen més recursos i són més complets.
No és només fer el camí, sinó aprendre mentre es camina… Et sona no? Com a entrenador què ha après mentre caminava aquest camí el grup de jugadors que has dirigit aquesta temporada?
Aquesta és una pregunta que haurien de respondre els propis jugadors. He intentat inculcar-los tot el que sé. Jo també aprenc amb ells i la meta és que ells millorin entrenament rere entrenament. El jugador és egoista per naturalesa i alguns, els que més juguen, et podran dir que han estat molt receptius als meus ensenyaments i altres, els que menys juguen, et podran dir gairebé que el contrari. El que tinc clar és que si no camines estàs fotut.
La pista et posa en el teu lloc… I la banqueta també?
Per descomptat encara que siguin coses molt diferents. La capacitat de decisió que tens amb la pilota als peus jo l’he viscuda i he sabut llegir aquest tipus de situacions. Quan estàs en una banda dirigint pots indicar, aconsellar i ordenar però al final és el jugador el que acaba decidint bé o malament. Això és així. Cadascun té la seva responsabilitat i és clar que depens dels encerts.
Vas arribar amb un objectiu: ‘que Industrias tornés a ser respectat com a club’ Objectiu complert o queda feina per fer?
No només vull que sigui respectat. També pretenc que sigui admirat. Avui dia es torna a parlar d’Industrias Santa Coloma com es mereix. I continuarem treballant perquè la gent del futbol sala continuï respectant i estimant al club degà. Volem que la gent torni a omplir el pavelló i això s’aconsegueix a base d’esforç, sacrifici donant una imatge del que som, una entitat seriosa i professional.
