Pablo Vidal viu la seva primera temporada a la LNFS i molt lluny del seu país i per tant de la seva família i amics, es troba confinat molt pendent del que passa a l’Argentina. Preocupat però també esperançat perquè tot torni a poc a poc a la normalitat. En part content pel seu rendiment en la Millor Lliga del món però també crític amb la primera volta que va realitzar l’equip. El ‘Conejo’ reconeix haver passat moments complicats a l’inici d’aquesta crisi.
Pablo Vidal viu la seva primera temporada a la Millor Lliga del món
Com estàs vivint el confinament?
Ara bé, ho estic vivint més tranquil. Els primers dies es van fer molt difícils perquè era una situació inusual. En conèixer la notícia un pensa en el pitjor perquè a més a l’Argentina també començaven a prendre les mateixes mesures amb el tancament de fronteres i la gent reclosa a casa. Desitjava tornar a veure a la família ràpid. Passat els dies un es va anar tranquil·litzant tractant de mantenir el cap ocupat amb diferents activitats i tractant de ser positiu.
Ha de ser difícil fer-ho a tants quilòmetres de distància de la família…
És complicat viure això a més de 14.000 quilòmetres dels teus èssers estimats. Faltava poc per a acabar la Lliga i la temporada i per tant, per a tornar a veure a la família i als amics. Cal suportar això de la millor manera amb la idea que aviat acabarà i tornarem a estar tots junts.
Quines notícies tens del teu país?
Són encoratjadores perquè van poder prendre mesures molt ràpid perquè el virus no es propagués per tot el país. Si bé hi ha morts i contagiats, el nombre és molt baix. Ja comencen a flexibilitzar la quarantena i això em dóna esperances.
Com creus que pot acabar la temporada?
Si sóc sincer no ho he pensat. Com a jugador un vol que s’acabi disputant tots els partits però avui dia estem tots d’acord que el primordial és la salut. El principal és que es garanteixi això, la salut de les persones. L’esportiu queda a una banda, per a això estan els professionals que han d’avaluar les millors decisions per a culminar la temporada.
Quin balanç fas del teu primer any a la LNFS?
És positiu encara que segurament s’esperava de mi que marqués més gols. M’he sentit bé en altres facetes com per exemple a l’hora de defensar o d’assistir als meus companys. No estic descontent tenint en compte que és la meva primera temporada fora.
Què és el que més t’ha costat en la teva adaptació al futbol sala espanyol?
La intensitat, ser més ràpid amb la pilota i acostumar-me a l’ús dels bloquejos que a l’Argentina no està permès.
El millor i el pitjor de la temporada al marge d’aquesta crisi sanitària?
El millor sens dubte ha estat la ratxa d’aquesta segona volta i aconseguir classificar-nos per a la Fase Final de la Copa del Rei que és una cosa històrica per al club. Guanyar-li al líder en la seva pista o a Valdepeñas que portava molt de temps sense conèixer la derrota, l’empat contra ElPozo a Múrcia. En resum aixecar la imatge que havíem deixat en la primera volta. El pitjor va ser precisament això perquè sentíem que teníem un gran equip per a estar més amunt.
Un desig…
Que tot això s’acabi, que quedi enrere i que sigui una mala experiència. Que puguem tornar al que era la nostra vida i recuperar el que ens feia feliços.
