Crònica
Catgas Energia va tornar a guanyar a casa. No ho feia des del passat 28 d’abril de 2017 i segurament jugadors i tècnics s’han tret aquesta nit un pes de damunt malgrat que el partit davant Gran Canària FS (5-3) va ser poc brillant. Als colomencs els sobren els nervis cada cop que juguen a Santa Coloma. Avui el cuer els va fer treballar gairebé fins a l’últim segon. Aquesta victòria tan necessària hauria de marcar un punt d’inflexió.
Triomf valuós davant un rival que va posar les coses difícils i que es va resistir a clavar el genoll malgrat la seva condició d’últim classificat. Gran Canària es va plantar al Pavelló Nou disposat a donar guerra i ho va fer amb els seus arguments però amb poca pólvora. Aquí va estar la diferència que va acabar per decantar el partit del costat de Catgas Energia.
La primera meitat va ser de domini colomenc, sense massa oportunitats i amb sortides esporàdiques dels canaris en transicions ràpides que en la majoria d’ocasions no van finalitzar bé. Óscar Redondo va tornar a repetir el cinc inicial que tan bon resultat li havia donat una setmana abans a Torrejón d’Ardoz. No obstant això el primer gol va arribar amb els homes de la segona unitat entrant en pista. Corso va empalmar de volea una magnífica assistència de Juan Carlos i va inaugurar el marcador. L’avantatge li va durar molt poc als locals. Un desajustament defensiu va permetre a Nacho Gil igualar l’encontre uns segons després i amb l’1-1 Catgas Energia va tornar a prémer l’accelerador i amb dues aparicions de David (min.9) i Iago Míguez (min.14) va tenir suficient per enfilar el camí dels vestidors amb un 3-1 que els visitants sense èxit van intentar ajustar en el tram final d’aquest període.
La segona part va tornar a sembrar dubtes. A l’equip se li van aparèixer els fantasmes de 14 dies enrere davant Santiago Futsal sobretot quan Nacho Gil va tornar a batre a Abraham (min.23). Els colomencs van tractar de no perdre la calma amb el 3-2 en el lluminós però algunes pèrdues de pilota li van donar l’oportunitat a Gran Canària d’igualar el partit. La falta de punteria visitant va mantenir la incertesa fins que Pol es va desfer d’un contrari va avançar pel centre de la pista i va deixar anar un llançament que va acabar a la xarxa de la porteria de Victor López. El meta va tocar la pilota però no prou per desviar la dura rematada del d’ Esparreguera que torna a situar-se com a màxim realitzador de l’equip en solitari amb 16 gols. El 4-2 va ser alliberador al mateix temps que va deixar ferit a un Gran Canària que havia fet de l’entusiasme la seva millor arma per tractar de no sortir amb les mans buides de Santa Coloma. L’atac de cinc amb Juanillo com a porter no va ser fructífer pels de Suso Méndez. Ari Santos va recollir una pilota solta a la frontal de l’àrea i va marcar a porta buida. Era el gol de la tranquil·litat amb poc menys de 3 minuts per acabar el partit. El gol de Xitao a 16” perquè sonés la botzina va acabar sent una anècdota.
