Crònica
A Industrias Santa Coloma li van sobrar 32 segons per obtenir recompensa al bon partit que va quallar davant el Llevant. L’empat final (2-2) ho va rubricar Márquez gràcies a una acció col·lectiva ben trenada aprofitant l’atac de cinc. El punt aconseguit va semblar poc perquè el nostre equip va ser superior però sumar, a aquestes alçades de campionat, sempre és positiu per mantenir com a mínim les distàncies respecte a la cua i no perdre l’esperança amb vista a la vuitena plaça.
Bermusell intenta controlar una pilota davant Jorge Santos
Industrias Santa Coloma segueix sense saber el que és perdre a casa amb Javi Rodríguez a la banqueta. Dues victòries (Lliga i Copa del Rei) i un empat, el d’aquest migdia, contemplen la trajectòria d’un tècnic que ha aconseguit en temps rècord que el seu equip jugui a imatge i semblança seva.
Des que la pilota va començar a rodar, els colomencs van tractar d’intimidar a un rival que es va limitar en els primers minuts a defensar. Va ser una successió de rematades a la recerca del primer gol del partit amb Sepe, Corso i Verdejo com a protagonistes. La pressió alta va fer efecte en una recuperació de Corso que va ser l’origen de l’1-0, obra de Bruno Petry, habilitat en el segon pal. Amb vent a favor, es va mantenir la intensitat però el criteri dels àrbitres va carregar de faltes al conjunt local: cinc a 12 minuts per al descans. Un fet que obligava Industrias Santa Coloma a ser menys agressiu en les marques. La parella gallega es va oblidar d’aplicar el mateix tracte en les accions del bàndol contrari i això va descol·locar per moments al nostre equip. El Llevant que fins llavors havia arribat en comptagotes fins a la porteria de Feixas, va començar a trobar més facilitats per crear perill. Un 10 metres de Gallo va ser l’avantsala de l’empat. Un error en una passada de banda a banda en fase de construcció va ser aprofitat per Chano, que debutava en les files visitants, per a assistir a Cuzzolino al qual no li va tremolar el pols en el mà a mà amb Feixas per a batre-li de rematada a mitja altura. Un error i un gol en contra. L’1-1 no va tenir conseqüències perquè un minut més tard, una jugada d’estratègia va permetre a Industrias desnivellar la balança. Va marcar Verdejo en una acció de velocitat i precisió en l’execució. Javi Rodríguez havia aturat el partit un minut abans per treure la pissarra en el temps mort i recordar la jugada assajada. El 2-1 feia justícia al que s’estava veient sobre la pista. Abans d’arribar als vestuaris, Well va disposar d’un parell d’oportunitats i Rubi Lemos sobre la botzina va posar a prova els reflexos de Feixas. En el descans la bona notícia era el resultat i la dolenta, la lesió muscular de Sepe.
En la segona part les ocasions van escassejar. Els dos equips van ser més imprecisos en els metres finals i només des del tir exterior o alguna contra aïllada es va intentar anotar. Rubi Lemos va tornar a tenir-la però Feixas va tornar a impedir-ho i Khalid va poder fer el tercer però el pal ho va evitar. Als 8 minuts de la represa les tornes van canviar i era el Llevant qui estava més carregat de faltes (2 /4). No obstant això i curiosament va acabar sent Industrias qui cometria abans que el seu oponent la cinquena infracció. Faltaven 7 minuts per acabar el partit i aquesta circumstància acabaria influint en el desenllaç de l’enfrontament perquè sense claredat d’idees en atac i topant sempre amb el porter local, Diego Ríos va decidir arriscar a 4’12” per a la conclusió, amb l’atac de cinc fent Cuzzolino les funcions de porter. Van aguantar el que van poder que va ser molt, els pupils de Javi Rodríguez que fins i tot van disposar de dues opcions per intentar-ho des de pista pròpia a porteria buida. En la primera no es van entendre Corso i Uri Santos i en la segona va ser l’argentí qui no va estar encertat. El Llevant va tirar de paciència, va ser selectiu en la finalització i després de diverses fogonades infructuoses, va obtenir premi a 32” per al xiulet final. Encara així l’última ocasió va ser per als colomencs però sense èxit. El 2-2 ja no es va moure.
