Crònica
Industrias Santa Coloma vol escriure la seva pròpia història en aquesta Lliga i no va decebre en el seu cara a cara amb Viña Albali Valdepeñas, un altre aspirant al play-off, que també va marxar amb les mans buides del Pavelló Nou (4-3). La victòria d’aquesta nit era crucial després que Betis i Zaragoza no fallessin. L’equip va saber controlar bé la pressió per a sumar tres punts d’or malgrat que les forces comencen a escassejar i els problemes físics comencen a acumular-se.
Álvarez va obrir el marcador transformant un 10 metres
Un altre pas de gegant cap a l’objectiu de ser entre els vuit millors quan acabi la fase regular. Guanyar era imprescindible i els jugadors de Javi Rodríguez molt exigits pel rival van mantenir l’esperit competitiu que els ha permès dependre de si mateixos a dues jornades per al final de la Lliga. Molts poden creure que aquest no és un equip pensat per ser al play-off no obstant això ha estat el seu fil conductor en els moments bons i no tan bons.
Davant Viña Albali Valdepeñas no va mostrar fragilitat i encara que va tenir uns minuts inicials vacil·lants, no va ser temorós, tot el contrari, ben perfilat per a donar batalla, va sobreviure a l’absència temporal del jugador que marca el compàs: Sepe. I fins i tot va arribar a tirar dels més joves i inexperts, Lavado i Abdel, per a donar oxigen amb el propòsit d’arribar a la recta final del partit en les millors condicions. I ho va aconseguir.
Va començar el partit sense trobar posicions per a la rematada neta però va desgastar tant a l’adversari i va buscar el camí del gol des dels 10 metres per l’acumulació de faltes de Viña Albali Valdepeñas. Ho va intentar primer Drahovský i li va seguir després Álvarez. El 1-0 va portar la signatura del capità que va estar molt precís en el tir i encara que l’alegria va durar molt poc, Matheus Preá va empatar de seguida, el nostre equip no va baixar els braços i va tornar a avançar-se al marcador en una altra acció protagonitzada per Álvarez que va executar a la perfecció Uri Santos. No obstant això abans d’arribar als vestuaris Nano va tornar a establir una nova igualada en el lluminós.
Sense treure tot el seu repertori, sense de punteria però amb bones arribades a l’àrea rival, Industrias Santa Coloma va ser millor en la segona part. La poca tensió defensiva de Viña Albali Valdepeñas li va donar aire en un partit en el qual tocava defensar però molt més atacar. Drahovský va ser qui més a prop va estar de fer el tercer, ho va aconseguir Sepe encara que els àrbitres no ho van concedir malgrat que Rafa Rato va desplaçar la porteria per a evitar el gol. No va importar. Mentre les imatges de la televisió demostraven que el 3-2 hauria d’haver pujat al marcador, va ser Bruno Petry, en una acció de força i ràbia qui va reparar la injustícia. L’avantatge era mínim i ampliar-lo es va convertir en prioritat per a evitar ensurts finals. I va haver de ser Sepe qui amb una delicatessen donés l’estocada final anotant el quart gol colomenc. L’atac de cinc, ben defensat amb un Borja espectacular però que es va veure sorprès per un xut de Catela, va posar incertesa fins al xiulet final. La victòria, la quarta en quatre partits al Pavelló Nou, va ser per a Industrias Santa Coloma.
