Crònica
Industrias Santa Coloma segueix sense saber el que és guanyar a Pamplona en Lliga regular des del seu retorn a la màxima categoria del futbol sala nacional. Ja són 12 temporades sense aconseguir una victòria. Aquesta nit davant gairebé 3000 espectadors a l’Anaitasuna, va cedir per 6-2 en un partit que va quedar pràcticament resolt en la primera part (4-0).
Verdejo presiona a Araça
L’estadística és freda i dura. I els números expressen que Industrias Santa Coloma ha sumat només 4 punts de 27 possibles com a visitant en el que portem de Lliga. Aquests números també parlen que guanyar a Pamplona s’ha convertit en missió gairebé impossible: 10 derrotes i 2 empats en les últimes 12 visites en fase regular. Fa més de 5 anys que els colomencs no puntuen a la capital navarresa.
Si a tot això afegim que la versió Lliga d’Osasuna Magna en poc o res es va assemblar a la que vam veure a La Colina dimarts passat, com d’altra banda era d’esperar, entendrem el càstig al qual va ser sotmès el nostre equip. L’ajust de comptes dels d’Imanol Arregui va començar amb un penal per mà de Well que Rafa Usín des dels 6 metres va convertir en el 1-0. Amb vent a favor els navarresos no van deixar de trepitjar l’accelerador penalitzant qualsevol errada visitant. Així va arribar el 2-0 d’Araça després d’una indecisió a l’hora de picar una falta. I gairebé a continuació el tercer obra de Roberto Martil. Un minut fatídic i el partit que es va posar molt coll amunt. Bruno Petry va poder marcar però la seva rematada es va estavellar en el pal i en una acció d’estratègia Dani Saldise va fer el 4-0. Abans d’arribar al descans Javi Rodríguez va apostar per l’atac de cinc amb el reaparegut Sepe fent les funcions de porter. El propi Sepe va estar a punt de marcar el primer dels colomencs.
Vam haver d’esperar al segon temps perquè els gols caiguessin del costat del nostre equip. Bruno Petry i Uri Santos van escurçar les diferències quan el partit estava sota control local i van portar cert nerviosisme a les graderies i a la pista. Els navarresos no es van sentir tan segurs ni tan forts. Aquests dubtes no van ser aprofitats i la reacció es va quedar sense completar. A la recta final amb Corso enfundat amb la samarreta de porter i atac en superioritat numèrica, va arribar la sentència obra d’Araça a 3 minuts per a la conclusió. Bynho va acabar d’arrodonir la victòria d’Osasuna Magna que va curar les ferides que va deixar la Copa del Rei.
